Avui volem veure la peli del Tom Hanks i la Julia Roberts, La Guerra de Charlie Wilson. No dura massa, 97' i això és d'agrair últimament. La crítica la posa com a superficial però acceptable. Ja m'agrada veure coses superficials, simplement per passar una estona.

Per cert, per què quan llisten les pelis de cartelera també compten els articles: hi ha un munt de pelis que comencen amb "El" o "La" i perds temps passant pàgines de la web, oi?

Bé, ja l'hem vist. No sé si és superficial, potser sí pel to que li dóna Tom Hanks (no puc oblidar-me quan el veig de Forrest Gump o El Naufrago), o també pel "look" tan artificial de la Julia Roberts, potser perquè es decideix sobre la guerra, la vida, la mort, passar o no d'un país, dels enfrontaments, de les mutilacions de civils, de violacions, etc., mentre un s'està prenent un whisky o està jugant o donant-se un bany o vas al llit amb algú. Posa els péls de punta saber que es pot decidir fer una guerra encoberta en un tres i no res, que s'aconsegueixen milions de dolars amb una promesa d'un vot sobre qualsevol projecte (agrícola posem pel cas), que musulmans, cristians o jueus estan d'acord en ajudar-se sempre que no s'assabenti la galeria. És com si algú estigués jugant al monopoly des de més amunt.